Actualitat

En el cas d’Espanya, l’estructura ferroviària ha experimentat canvis radicals durant les darreres dècades amb un gran protagonisme per a l’alta velocitat (AVE). Com a resultat, la xarxa AVE té actualment uns 3.400 km de longitud i es troba entre les més extenses del món. La xarxa ferroviària espanyola en el seu conjunt, amb una extensió total superior als 15.000 km, és utilitzada per més de 500 milions de viatgers l’any i per ella circulen anualment més de 20.000 milions de tones de mercaderies.

Es tracta, en efecte, d’una infraestructura primordial i, per tant, ha de ser degudament protegida a tots els nivells. Entre aquests, tot allò relacionat amb el subministrament elèctric.

Continuïtat i estabilitat

El moviment d’un volum tan elevat de persones i béns exigeix un subministrament energètic continu i fiable, la qual cosa equival en gran part a parlar de subministrament elèctric, atès que al voltant de dues terceres parts de la xarxa estan electrificades i constitueixen el gruix del trànsit ferroviari.

El sistema d’electrificació ferroviària és molt complex i utilitza diversos nivells de tensió en funció del tipus de xarxa, tant si és convencional com d’alta velocitat. També cal tenir en compte que, a més d’alimentar les catenàries a les quals es connecten els trens, cal subministrar electricitat a estacions, sistemes de senyalització, dispositius de seguretat i equips informàtics, entre d’altres.

Com és natural, l’electrònica de potència juga un paper clau en l’àmbit ferroviari, que disposa de les seves pròpies normes com ara la EN 50121-3-2 i la EN 50121-5 per a compatibilitat electromagnètica, la EN 50124-1 per a aïllament o la EN 61287-1 per a convertidors de potència instal·lats a bord del material rodant. Aquestes normes, entre moltes altres, han de ser complertes pels sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI/UPS), la missió dels quals és garantir el subministrament elèctric de manera permanent i de qualitat, eliminant per això els harmònics i les fluctuacions de la xarxa, com ara talls de corrent o sobretensions.

Aquestes necessitats de l’estructura ferroviària queden perfectament cobertes pels SAI/UPS de tipus modular i redundant. La modularitat permet configurar sistemes formats per un nombre variable de mòduls que faciliten la seva adaptació als requisits exactes de cada aplicació, amb la possibilitat afegida de connectar sistemes en paral·lel. D’aquesta manera, s’augmenta el grau de protecció i la capacitat d’admetre una potència més gran en el futur.

També és important que els SAI/UPS per a aplicacions ferroviàries siguin redundants per tal de proporcionar un mecanisme a prova de fallades, fins i tot quan deixen de funcionar alguns components o subsistemes. El resultat d’aquesta combinació de modularitat i redundància, juntament amb alts nivells de densitat de potència i eficiència, és una solució que assegura un trànsit ferroviari segur i continu. Els SAI/UPS contribueixen així mateix a maximitzar l’aprofitament de les xarxes ferroviàries i disminueixen el cost de la infraestructura en el seu conjunt.

A tot això cal afegir la rellevància que tenen els SAI/UPS sobre l’increment de la fiabilitat per complir els horaris, la qual cosa incideix al seu torn en aspectes com la seguretat, que sempre és prioritària, així com en la reputació dels operadors ferroviaris i la seva rendibilitat.