Un variador de freqüència rep alimentació elèctrica de la xarxa elèctrica de corrent altern, i es converteix en corrent continu mitjançant un pont rectificador. A través d'un filtre, el variador suavitza el corrent continu per obtenir un senyal més net i, posteriorment, es converteix novament en un corrent altern amb la freqüència i amplitud controlades pel variador. El dispositiu utilitza semiconductors que canvien ràpidament entre estats de conducció i tall per produir una ona de sortida controlada.

En una fase final, el VFD ajusta la freqüència del senyal de sortida per controlar la velocitat del motor. A major freqüència, major velocitat del motor. També pot incloure circuits de control que ajusten la freqüència de sortida segons la demanda de velocitat del motor. Això es pot fer mitjançant la realimentació de la velocitat del motor a través de sensors, o mitjançant la programació de paràmetres predefinits.

Els variadors de freqüència redueixen l'ús mecànic i allarguen la vida útil de l'equip, ja que el procés d'arrancada i aturada del motor es duu a terme suaument. La precisió del control sobre la velocitat, direcció i parell motor augmenta, i d'aquesta manera es milloren, s'automatitzen i s'integren amb sistemes de gestió complexes o processos industrials.

En un motor d'inducció, el flux magnètic i el parell motor estan intrínsecament lligats, a través del corrent elèctric que circula en l'estat. En el control tradicional, ajustar un d'aquests elements afecta l'altre, cosa que pot no ser desitjable en certes aplicacions. El control vectorial supera aquesta limitació mitjançant l'ús d'algoritmes de control, desacoblant així el flux magnètic del parell motor. Això s'aconsegueix mitjançant la transformació dels corrents de fase de l'estator en dos components ortogonals: un que controla el flux magnètic i un altre que controla el parell motor.

Per facilitar la tria de la millor solució SAI, Salicru disposa d'un recomanador de SAI que ens proposa les millors solucions en funció de l'equipament o càrrega que volem protegir, tant per a equips d'ús domèstic com per a entorns informàtics d'ús professional.

En el mode de control tensió-freqüència, la tensió de sortida sempre és proporcional a la freqüència, ja que d'aquesta manera es manté constant el flux magnètic en el motor. És per aquesta raó que el parell del motor es pot mantenir a qualsevol velocitat que se seleccioni. Hi ha una excepció durant l'arrencada, ja que, per vèncer les friccions, el variador proporciona més tensió de sortida. Aquesta funció és coneguda com a Boost.

El control vectorial implica manipular independentment la magnitud i la fase dels corrents que alimenten el motor, i això permet controlar la velocitat i el parell de manera independent. Això s'aconsegueix mitjançant l'estimació i control del corrent i el flux magnètic en el motor.

Els VFD solen disposar, com a accessoris, d'adaptadors per al muntatge en brida (Flange), que protegeixen d'entorns de pols en guardar l'electrònica en un espai net, mentre que el radiador s'exposa a l'ambient per dissipar la calor. Les consoles addicionals permeten el control remot i la còpia de paràmetres dels variadors.

I per evitar interferències i pertorbacions, ja que les característiques de la línia elèctrica són molt diferents en cada cas, els VFD poden requerir alguns complements. Les ferrites de sortida redueixen pics de tensió i l'envelliment prematur del motor, es recomanen per a instal·lacions amb cables entre 50 i 100 metres. Els filtres senoidals converteixen la forma d'ona en sinusoides pures, eliminant problemes generats per la commutació dels IGBT, i les inductàncies de línia redueixen harmònics i protegeixen contra sobretensions i microtallades.