Actualitat

La IA genera una ingent necessitat de processar dades. Fins al punt que algunes estimacions assenyalen que el 70% del creixement dels centres de dades en els pròxims anys correspon a la capacitat necessària per dur a terme les càrregues de treball que exigeix la IA. Si mesurem aquestes previsions de creixement en funció de la seva potència, i depenent de la font consultada, la demanda dels centres de dades se situarà entre 200 i 300 gigawatts (GW) el 2030.

La xifra definitiva es veurà influïda sobretot pels circuits integrats que s’utilitzin i pel seu consum, així com per altres factors com la modalitat d’implementació de la IA, ja sigui al núvol (cloud) o de manera distribuïda (edge). En qualsevol cas, satisfer aquesta demanda d’energia suposa un enorme repte que està superant amb escreix les capacitats de proveïdors i operadors de xarxes elèctriques. Això està endarrerint la construcció de nous centres.

Un problema potent

El subministrament elèctric ja és un problema a les zones amb una major densitat de centres de dades per a IA, com passa a l’oest dels EUA, on les companyies elèctriques reconeixen que són incapaces d’expandir les seves infraestructures de transmissió amb prou rapidesa. Per tant, hi ha el temor que en algun moment la demanda sigui molt superior a l’oferta.

Tots els indicis apunten que aquesta situació pot arribar aviat a Europa i també a Espanya, on existeixen ambiciosos projectes de construcció de centres de dades. I si bé l’electricitat generada per fonts d’energia renovable també experimenta un fort augment, els dubtes persisteixen.

Per una banda, la xarxa elèctrica ja pateix habitualment pertorbacions molt diverses que afecten la qualitat del subministrament. Des de microtalls i sobretensions fins a sorolls i fluctuacions de la freqüència, el senyal que arriba als edificis, indústries o habitatges està lluny de ser òptima. Per això és convenient comptar amb el suport afegit d’un sistema d’alimentació ininterrompuda (SAI), la missió del qual és encara més rellevant quan s’alimenten components electrònics especialment sensibles, com microprocessadors o circuits d’aplicació específica (ASIC) que allotgen els centres de dades.

A més, com s’ha assenyalat anteriorment, la mateixa continuïtat del subministrament elèctric es qüestiona a causa de l’electrificació accelerada de la demanda i a la ràpida construcció de centres de dades per a IA. Aquesta incertesa és inacceptable en infraestructures de caràcter crític com els centres de dades, i en aquest sentit els SAI són també la solució.

Tanmateix, un SAI destinat a projectes d’IA ha de complir una sèrie de requisits, com ara una arquitectura modular i escalable per tal d’adaptar la potència del SAI a les necessitats canviants de la instal·lació, inclosa la seva expansió. Aquesta adaptabilitat es veu facilitada també per la connexió en paral·lel del SAI i per l’addició de redundància per garantir el funcionament ininterromput sota qualsevol circumstància, sigui externa (en cas de fallades de subministrament) o bé interna (durant tasques de manteniment o actualització).

Atès que l’objectiu és minimitzar el temps d’inactivitat, és convenient que els SAI incorporin també la tecnologia hot swap o d’intercanvi en calent, de manera que el reemplaçament o la instal·lació de mòduls pugui efectuar-se sense interrompre el funcionament del sistema en conjunt. Aquests aspectes, juntament amb una eficiència energètica que augmenti el grau de sostenibilitat, estan destinats a marcar la protecció i el futur d’una tecnologia tan apassionant com la IA.