Actualitat

La seva utilitat com a protectors i subministradors elèctrics de tot tipus de càrregues és versàtil per definició. Aquesta doble funcionalitat és aprofitada per innombrables empreses, indústries, organitzacions, habitatges i infraestructures, tot i que les seves necessitats són, sens dubte, molt diverses, depenent de factors com la capacitat de càrrega i la distribució de l’energia. Partint d’aquests requisits, una primera decisió a l’hora d’adquirir un SAI és si ha de ser un model monofàsic o trifàsic.

Protecció i subministrament adaptables

Un SAI monofàsic es pot considerar com el punt d’entrada a aquest tipus de sistemes. Tenen una sola entrada, una sola sortida i la seva única tensió sinusoïdal es transmet a través d’un circuit format per dos cables: una fase i el neutre. El seu ús se cenyeix, en general, a aplicacions que requereixen una potència reduïda, generalment per sota de 10 kVA o, com a molt, 20 kVA, sobretot petites instal·lacions domèstiques, oficines i comerços.

Els SAI monofàsics solen utilitzar endolls convencionals de tipus schuko. Com que utilitzen un sol cable, el risc de sobreescalfament limita la seva potència. Els seus principals avantatges són un cost ajustat i una instal·lació senzilla, sovint de tipus plug & play. En canvi, els SAI trifàsics recorren a tres conductors separats que proporcionen sengles ones sinusoïdals per alimentar les càrregues de forma contínua; d’aquí que necessitin un mínim de quatre cables: un per a cada fase més el neutre. La sortida, per la seva banda, pot ser monofàsica o trifàsica. Els SAI trifàsics s’utilitzen en instal·lacions de major mida i amb càrregues de caràcter crític: des de centres de dades i hospitals fins a plantes industrials i complexos d’oficines, a més de la protecció d’equips que incorporen motors, com ara ascensors, bombes i ventiladors. Els SAI trifàsics solen estar dissenyats per assumir càrregues superiors a 20 kVA, i poden arribar fins a l’ordre dels megawatts. Juntament amb aquesta major capacitat, són més eficients a l’hora de distribuir la càrrega entre les fases, de manera que els cables poden ser més fins que amb un SAI monofàsic. Això augmenta, al seu torn, l’estabilitat i la fiabilitat del subministrament quan la potència assoleix valors significatius.

Ara bé, les necessitats d’empreses i indústries són sovint canviants i, per tant, exigeixen diferents configuracions d’alimentació. Resulta especialment interessant el cas dels SAI versàtils per a instal·lacions petites i potències baixes o mitjanes, fins a 20 kVA, que permeten cobrir tots dos tipus d’instal·lació, i sempre recorrent a bateries externes que n’augmentin l’autonomia amb la finalitat de cobrir, per exemple, un major nombre de servidors, o bé d’oferir suport, back-up, durant més temps.

La major capacitat del SAI quant a potència es pot obtenir connectant diverses unitats en paral·lel, amb la possibilitat addicional de dotar-les de redundància en cas de fallada o per oferir continuïtat mentre s’efectuen tasques de manteniment. Finalment, la gestió de les càrregues més crítiques es pot personalitzar mitjançant segmentació, establint-hi dos nivells de prioritat. Aquesta priorització del subministrament per part del SAI també es pot establir per prendre mesures encara més crucials quan, per exemple, transcorregut un cert temps després de la fallada de subministrament de la xarxa, s’alimenten exclusivament els equips crítics.