Preguntes generals

Els Sistemes d'Alimentació Ininterrompuda (SAI/UPS) són equips de redundància energètica que emmagatzemen corrent en una bateria a la qual es connecten dispositius electrònics, actuant com un tallafoc entre el subministrament directe de la xarxa i l'equip.

La solució òptima universalment adoptada és emmagatzemar energia en una bateria d’acumuladors per aconseguir continuïtat de subministrament de corrent altern a força de convertir el corrent continu de la bateria en un corrent altern de les mateixes característiques que la xarxa comercial, però sense interrupcions.

Quan tots els elements d’aquesta solució estan integrats en un sol equip, aquest constitueix el que s’anomena un SAI; les sigles signifiquen “sistema d’alimentació ininterrompuda”. (En anglès UPS, uninterruptible power supply). Hi ha diverses estructures de SAI, amb components de diverses tecnologies.

Feu clic aquí per obtenir més informació sobre SAI/UPS

Causa possible: El SAI no està correctament connectat a la xarxa.

Solució: Connecteu el SAI d'acord a la guia d'instal·lació.

Cap! És el mateix dispositiu.

SAI són les sigles en català de Sistemes d'Alimentació Ininterrompuda, mentre que UPS són les sigles en anglès d'Uninterruptible Power Supply.

Causa possible: Sobrecàrrega en el SAI.

Solució: Verifiqueu que la càrrega connectada no és excessiva.

Els SAI s’engloben en diferents tecnologies: Off-Line, Line-Interactive i Online.

El paràmetre que marca les diferents tecnologies és si el SAI permet o no que la càrrega sensible rebi subministrament elèctric directament de la xarxa. En les tecnologies Off-Line i Line-Interactive, el SAI actua únicament en cas de fallada del subministrament, mentre que en el cas de la tecnologia On-Line, la càrrega s’alimenta permanentment de l’energia que genera el SAI, amb subministrament elèctric o sense.

Causa possible: El software no s'ha instal·lat correctament

Solució: Verifiqueu la configuració del software.

Causa possible: El cable no està correctament connectat.

Solució: Comproveu que el cable USB està fermament connectat als ports COM1/COM2 de l'ordinador i verifiqueu la configuració.

Off-Line és la protecció més simple. El PC roman alimentat per la xarxa elèctrica sense cap conversió de l’energia. En cas de problemes com talls de subministrament o canvis de tensió, el SAI bascula sobre bateries per estabilitzar la tensió. La utilització d’aquesta tecnologia és adequada per a la protecció dels PC, les estacions de treball, els terminals passius i els servidors de gamma baixa.

El funcionament d’aquests dispositius és exactament igual que un Off-Line. La diferència és que el SAI està totalment controlat per mitjà d’un microprocessador que estudia i analitza la qualitat de la xarxa elèctrica i detecta les seves variacions sense necessitat de bascular a bateries en casos no necessaris. Per mitjà d’aquesta tecnologia es prevé el desgast anticipat de les bateries. L’ús més comú d’aquests SAI és la protecció de PC.

Aquesta tecnologia es caracteritza, principalment, per una qualitat constant de l’alimentació amb qualsevol pertorbació o oscil•lació. Un SAI On-Line no facilita constantment l’energia de les bateries sinó que el corrent és regenerat per la transformació del corrent altern a continu i viceversa. Amb això es permet aïllar la càrrega de qualsevol oscil•lació en el corrent d’entrada. La utilització més estandarditzada és la protecció de servidors d’Internet/Intranet, protecció de sistemes de telecomunicacions i industrials.

Sí, és altament recomanable que disposis d’un Sistema d'Alimentació Ininterrompuda (SAI/UPS), perquè sense ell t'exposes a diversos problemes crítics:

1. Pèrdua de dades: els talls d'energia poden provocar la pèrdua de dades importants. S'estima que el 40% de la pèrdua de dades en el món laboral es deu a la falta de subministrament elèctric.

2. Danys al maquinari: les fluctuacions de voltatge danyen els components electrònics dels dispositius electrònics, reduint la seva vida útil.

3. Interrupcions: aturar la feina en curs afecta la productivitat i causa retards en els projectes.

4. Costos per inactivitat: les fallades en el subministrament elèctric generen costos per temps d'inactivitat dels sistemes informàtics.

Recordeu que un SAI/UPS proporciona energia durant els talls de subministrament, però també millora la qualitat de la tensió, protegint els vostre dispositius i garantint un funcionament ininterromput i segur.

La millor manera de calcular-los és a través del nostre Recomanador de SAI, que permet calcular la tecnologia, potència i model adequat segons les vostres necessitats.

Per dimensionar un SAI, segueix aquests passos:

1. Calculeu la potència total dels equips a protegir, en watts (W) o voltamperes (VA). Considereu el factor de potència dels equips.
2. Decidiu quant de temps d'autonomia necessiteu que el SAI/UPS mantingui la càrrega durant un tall d'energia.
3. Afegiu un marge (20-30%) per increments de càrrega d'un futur creixement.

Amb aquestes dades, trieu un SAI que suporti la càrrega total i ofereixi l'autonomia necessària. Us ho posem fàcil amb el nostre Recomanador de SAI.

El paràmetre del factor de cresta de sortida és important per a un SAI/UPS perquè indica la seva capacitat per manejar pics de corrent. Aquest factor mesura la relació entre el pic del corrent i el seu valor RMS (valor quadràtic mitjà). Un factor de cresta alt és crucial per garantir que el SAI pugui subministrar corrent suficient durant els pics de demanda d’equips sensibles i crítics, com ordinadors i servidors, sense causar interrupcions o danys.

Un SAI que pugui proporcionar factors de cresta de l'ordre de 3 és un equip capaç d'alimentar pràcticament totes les càrregues actuals del mercat. Com més gran és aquest paràmetre, millor gestiona el SAI/UPS les càrregues no lineals.

La funcionalitat d’un SAI consisteix a proveir alimentació auxiliar amb la finalitat de preservar dades valuoses. En una impressora làser, les tasques d’impressió en cas d’anomalia en el subministrament elèctric romanen en la cua d’impressió i es recuperen de manera natural una vegada passada l’anomalia. No obstant això, per a grans cicles d’impressió aplicats a editorials, gràfiques i reproductors en general, resulta interessant protegir les dades per amortir el gran temps de transmissió de les dades a la memòria de la impressora.

L'autonomia, en equips de potència com els SAI/UPS, és el temps que aquests equips poden subministrar energia a les càrregues connectades durant un tall de subministrament elèctric fins que es restableixi el subministrament elèctric o es pugui apagar l'equip de manera segura.

Ambdues denominacions es refereixen a la mateixa solució, que converteix corrent continu (DC) en corrent altern (AC) a una freqüència i voltatge específics. L'ona de sortida d'un ondulador sinusoidal sempre serà més neta que l'obtinguda de la xarxa elèctrica.

Els onduladors amb forma d'ona 'quadrada', 'pseudosinusoidal' o 'sinusoidal modificada' no generen una ona sinusoidal perfecta. El seu avantatge principal és el preu, molt menor que el d'un equip sinusoidal per a igual potència, tot i que tenen certes limitacions pel seu efecte en càrregues inductives o capacitatives.

(*) No són recomanables per a certs requisits del camp professional, ja que poden provocar sorolls i interferències, afectant el funcionament d'equips com instrumentació de precisió, telecomunicacions, etc.

Les bateries estan dissenyades per funcionar de manera òptima a una temperatura d'aproximadament 20-25 °C. Les temperatures més elevades acceleren la seva descomposició química, fet que redueix la seva capacitat i vida útil. Mantenir un SAI en un ambient fresc i ben ventilat maximitzarà la durada de les seves bateries.

Per assegurar el seu funcionament òptim i prolongar la seva vida útil, des de Salicru recomanem inspeccions visuals periòdiques per detectar danys físics, neteja per evitar acumulacions de pols que causen sobreescalfaments i proves de les bateries per verificar la seva capacitat i rendiment. També s'han de realitzar, periòdicament, proves d'autodiagnòstic i simulacions de fallades d'energia per comprovar que el SAI funciona correctament durant un tall real.

¿Conoces nuestros planes de mantenimiento?

Les bateries d’un SAI/UPS solen durar entre 3 i 5 anys, si són de vida curta, i entre 8 i 10 anys si són de vida llarga, sempre depenent de l’ús i les condicions ambientals. Es considera que una bateria arriba al final de la seva vida útil quan el seu rendiment és inferior al 70%. Treballar per sota d’aquest llindar pot provocar problemes derivats d’un funcionament inadequat del SAI.

Normalment, el dispositiu emet alarmes freqüents sense causa aparent, hi ha una reducció significativa en la seva autonomia, fallades en les proves d'autodiagnòstic, sobreescalfament recurrent i sorolls inusuals. Si les bateries han estat substituïdes diverses vegades i l'equip continua fallant, podria ser més rentable i segur substituir tot l'equip.

Un programari de gestió permet monitorar i controlar el SAI de manera remota, facilitant a l'usuari rebre alertes i notificacions sobre el seu estat, els nivells de bateria, esdeveniments de sobrecàrrega i fallades d'energia. També es poden programar tancaments ordenats i apagats segurs dels sistemes connectats en cas de tall d'energia prolongat, protegint contra la pèrdua de dades. El programari genera informes de rendiment i ús, i ajuda a optimitzar la gestió de l'energia i a planificar un manteniment preventiu.

Ofereix una protecció integral contra sobretensions i pics de voltatge, que són augments breus però significatius en la tensió, que poden danyar els equips electrònics. El sistema filtra i regula l'energia subministrada als dispositius connectats, assegurant que qualsevol excés de voltatge es desviï a terra i no arribi als equips sensibles. Un SAI amb tecnologia de doble conversió converteix l'energia de CA a CC i després de tornada a CA, produint una sortida d'energia neta, regulada i constant. Això elimina el soroll elèctric i assegura que els dispositius rebin un corrent constant i segura. Com a resultat, els equips connectats operen de manera més eficient i amb menys interrupcions.

Un inversor solar és el cor d'una instal·lació fotovoltaica. Els panells solars produeixen electricitat en DC (corrent continu), però la majoria dels dispositius i sistemes de distribució elèctrica funcionen amb AC (corrent altern). Aquest dispositiu converteix la DC generada pels panells en corrent altern, ajustant la freqüència i el voltatge de la sortida perquè coincideixi amb els requisits de la xarxa. Això permet un ús eficient i segur de l'energia solar generada.

Els principals tipus d'inversors solars són on-grid, híbrids i off-grid. Els primers treballen només amb connexió a la xarxa, els híbrids treballen amb connexió a la xarxa i també disposen de bateries, i els off-grid treballen exclusivament de forma aïllada.

Salicru fabrica inversors fotovoltaics on-grid i híbrids.

Saber más sobre inversores solares

Per saber quin inversor solar és adequat, considereu la capacitat del sistema fotovoltaic, el tipus de panells solars, l'espai disponible i les condicions d'ombra. També és crucial avaluar l'eficiència de l'inversor, la seva compatibilitat amb el sistema elèctric existent i les necessitats específiques, com la capacitat d'emmagatzematge d'energia i la configuració de la injecció zero.

La instal·lació d'un inversor solar ha de ser realitzada per un professional certificat. Primer, se selecciona un lloc adequat, preferiblement a prop del quadre elèctric i protegit de les inclemències meteorològiques. Es connecta l'inversor als panells solars i a la xarxa elèctrica, seguint les especificacions del fabricant. La configuració implica ajustar els paràmetres del sistema, com el tipus de xarxa, el voltatge i la freqüència. Després, es duen a terme proves per assegurar que l'inversor funciona i es monitora correctament.

La capacitat de sobrecàrrega en un inversor solar es refereix a la seva capacitat per gestionar càrregues superiors a la seva capacitat nominal durant un període curt. Això és important per gestionar pics temporals en la demanda d'energia sense causar danys a l'inversor. La capacitat de sobrecàrrega assegura que l'inversor pugui seguir funcionant de manera eficient i segura durant aquestes situacions, proporcionant estabilitat al sistema elèctric i protegint els equips connectats.

En un sistema d'emmagatzematge d'energia, l'inversor gestiona la conversió i el flux d'energia entre els panells solars, les bateries d'emmagatzematge i la xarxa elèctrica. Amb un inversor híbrid, és possible carregar les bateries amb l'energia solar produïda i, quan sigui necessari, convertir l'energia emmagatzemada en corrent altern (AC) per al seu ús. A més, l'inversor gestiona la descàrrega de les bateries durant la nit o en períodes de baixa generació solar, optimitzant l'ús de l'energia emmagatzemada.

Els inversors solars solen tenir una vida útil de 10 a 20 anys, segons el seu ús, situació i manteniment. Aquest manteniment inclou inspeccions regulars per assegurar que no hi hagi danys físics, la neteja de les superfícies per evitar l'acumulació de pols i brutícia, i les actualitzacions de programari. És recomanable fer proves de funcionament i verificar les connexions elèctriques periòdicament per assegurar un rendiment òptim.

Un variador de freqüència (VFD) és un dispositiu que controla la velocitat i el parell de motors elèctrics ajustant la freqüència i el voltatge del corrent subministrat. Funciona mitjançant la conversió de corrent altern (AC) a corrent continu (DC) i després reconvertint-lo a AC amb la freqüència desitjada. Això permet un control precís del motor, millorant l'eficiència i reduint el desgast mecànic. Els VFD són essencials per a aplicacions que requereixen variació en la velocitat del motor, com bombes, ventiladors i transportadors.

Saber más sobre Variadores de Frecuencia (VFD)

Els variadors de freqüència s'utilitzen en una àmplia varietat d'aplicacions industrials i comercials que integren motors elèctrics en el seu funcionament. Són comuns en sistemes HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat) per controlar la velocitat de ventiladors i bombes, millorant l'eficiència energètica. També s'utilitzen en transportadors, grues, mescladores i maquinària de processament. En agricultura, s'utilitzen en sistemes de reg per optimitzar el consum d'aigua, i també es fan servir en el control d'ascensors i en la indústria automotriu per a proves de motors i transmissions.

La instal·lació d'un variador de freqüència ha de ser realitzada per un professional qualificat. Primer, seleccioneu una ubicació adequada amb bona ventilació i protecció contra la pols i la humitat. Munteu el VFD seguint les recomanacions del fabricant, connectant els cables d'alimentació i del motor segons el diagrama de connexió. Configureu els paràmetres inicials, com la freqüència base i el corrent nominal del motor, utilitzant el panell de control del VFD. Feu una prova de funcionament per assegurar-vos que el variador controla correctament la velocitat i el parell del motor.

L'ús de variadors de freqüència en motors elèctrics ofereix nombrosos beneficis, inclòs un estalvi significatiu d'energia en ajustar la velocitat del motor segons les necessitats de la càrrega. També millora el control del procés, permetent arrencades i parades suaus, cosa que redueix el desgast mecànic i prolonga la vida útil de l'equip. A més, els VFD poden disminuir el consum d'energia reactiva, millorar el factor de potència i reduir els costos operatius. També minimitzen els pics de corrent durant l'arrencada, protegint la xarxa elèctrica.

Per reduir el soroll i les interferències d'un variador de freqüència cal utilitzar cables apantallats i assegurar-se que estiguin correctament connectats a terra. La instal·lació de filtres EMI/RFI pot ajudar a minimitzar les interferències electromagnètiques i de radiofreqüència. A més, mantenir els cables de senyal separats dels cables de potència pot reduir l'acoblament de soroll. L'ús de programari de control de velocitat adequat i la configuració correcta dels paràmetres del VFD també poden minimitzar el soroll acústic i les interferències.

Contacteu amb Salicru Services! Som a la vostra disposició a través del telèfon, WhatsApp o del correu electrònic.

Amb l’objectiu de satisfer les vostres necessitats adaptant-se al vostre negoci, Salicru adopta la flexibilitat com un dels seus principis i ofereix solucions a mida basades en les tecnologies de les sèries estàndard.

Les nostres solucions tenen sempre desenvolupaments propis, ja que els existents al mercat no solen reunir de manera uniforme les necessitats de cada empresa. A més, passen pels més rigorosos controls de qualitat per garantir que les solucions ofertes compleixin amb les necessitats i les expectatives dels seus clients.

Les solucions a mida de Salicru s’adapten perfectament al vostre entorn perquè la vostra inversió estigui garantida.

Saber más sobre nuestras Soluciones a Medida

Cada any, en un edifici d’oficines es produeixen 36 pics de tensió, 128 sobrevoltatges o pujades de tensió i entre 5 i 15 talls de subministrament. Tots aquests problemes d’energia són els principals causants de la pèrdua de dades, i una solució és protegir-se amb un sistema d’alimentació ininterrompuda (SAI).

Es distingeixen quatre possibles talls d’energia: microtalls, caigudes, caigudes momentànies i caigudes sostingudes; <1 cicle, >1 cicle, < 1 minut, i >1 minut, respectivament. Les causes principals solen ser, arrencada de grans motors, defectes en la línia o commutacions de la xarxa procedents de la mateixa companyia. En el cas de microtalls, depenem de la característica de la font d’alimentació (temps de reserva), perquè pugui afectar o no el sistema informàtic, ordinador o equip electrònic. Els talls o les caigudes són zeros de xarxa de durades superiors a 300 mx, que arriben a provocar una aturada total de l’equip de manera no controlada. Els microtalls solen afectar les taules de localització d’arxius i les memòries RAM; un error típic és el de disc dur il·legible. L’única solució a aquest tipus de problemes resideix en la utilització d’un SAI.

A soroll elèctric, per descomptat. El soroll elèctric ocupa un rang de freqüències similar al dels transitoris, no obstant això, aquests són de baixa magnitud, però de llarga durada. Un exemple seria la inducció en una línia de transmissió d’ones de ràdio. Els fenòmens de soroll solen provocar més errors de funcionament que danys físics.

És la divisió de l’electrònica que es dedica al control i a la conversió d’energia en potència. S’engloben dins d’aquest sector convertidors altern/continu, continu/altern, continu/continu... com rectificadors, onduladors, convertidors DC/DC... Per aquest motiu SALICRU és especialista en electrònica de potència, perquè investiga, desenvolupa, fabrica i comercialitza un ampli ventall de productes dins d’aquest sector per assegurar un subministrament elèctric net, segur, fiable, econòmic i ecològic.

kVA és l'abreviatura de Kilovolt-Ampere, una mesura que indica la capacitat total de càrrega que un sistema pot manejar, incloent-hi tant la potència activa com la reactiva. La potència es descompon en tres components principals:

1. Potència aparent (S): Es mesura en Volt-Amperes (VA) o Kilovolt-Amperes (kVA). Representa la magnitud total de la potència en un circuit, incloent-hi la potència activa i reactiva. És la mesura de potència més utilitzada en el món dels SAI.

2. Potència activa (P): Es mesura en Watts (W). Representa la part de la potència que fa treball útil en un circuit, com la llum o la calor.

3. Potència reactiva (Q): Es mesura en Volt-Amperes Reactius (VAR). Representa la part de la potència que no fa treball útil en un circuit, però és necessària per mantenir el flux d'energia en equips inductius.

La relació entre aquests tres components s'expressa mitjançant les següents fórmules:

• S = P + Q
• P = S * cos (θ) θ representa l'angle de fase entre el corrent i el voltatge en un circuit.

Es denomina corrent altern (CA o AC —altern current — en anglès) el corrent elèctric que canvia de polaritat. És a dir, el seu voltatge instantani va canviant en el temps des de 0 fins a un màxim positiu, torna a zero i continua fins a un altre màxim negatiu, i així successivament; l’estandarditzat com corrent altern és una forma d’ona sinusoïdal. El subministrament comercial d’energia elèctrica utilitzat de manera generalitzada els nostres dies s’efectua en corrent altern (CA-AC).

El corrent continu (CC o DC —direct current — en anglès) és el flux continu d’electricitat a través d’un conductor entre dos punts de diferent potencial. A diferència del corrent altern, en aquest cas, les càrregues elèctriques circulen sempre en la mateixa direcció del punt de més potencial al de menys potencial. Tot i que comunament s’identifica el corrent continu amb el corrent constant (per exemple el subministrat per una bateria), és continu qualsevol corrent que mantingui sempre la mateixa polaritat.

L’aïllament galvànic incorporat en el convertidor separa el circuit d’entrada del circuit de sortida, això fa possible canvis de polaritat o l’obtenció de sortides flotants.

Els sistemes DC són aquells equips que transformen el corrent altern en contínua (rectificadors, carregadors) o bé d'un corrent continu a altern (inversors). Aquests sistemes DC poden emmagatzemar energia en una bateria d'acumuladors. Podent obtenir una continuïtat de subministrament DC o AC (a través d'un inversor), sense interrupcions.

Quan els elements rectificadors, carregadors i inversors estan integrats en un sol equip, aquests constitueixen el que s'anomena un Sistema DC, permetent connectar tant càrregues alimentades en AC com en DC.

Així mateix, aquests Sistemes DC disposen d'un control per gestionar tots els paràmetres i ports de comunicacions per poder comunicar amb el món exterior, permetent incloure el Sistema DC dins del programari de gestió i realitzar així una gestió remota que permeti estar informat de l'estat / alarmes / esdeveniments / mesures de l'equip.

Una bateria és un dispositiu que ens permet emmagatzemar energia mitjançant un conjunt de cèl·lules electroquímiques. Una bateria moderna està formada per un conjunt de cèl·lules o vasos, generalment de 2 V. La configuració més habitual és treballar amb 6 blocs de 2 V seriats per aconseguir 12 V nominals. És convenient distingir entre bateries recarregables (acumuladors) i bateries no recarregables (piles). En el primer tipus, acumuladors, les més comunes són de plom calci (PbCa), estanques i sense manteniment i en el segon, les de níquel cadmi (NiCd), obertes i amb manteniment.