Les xarxes de comunicacions s'han descrit mitjançant diversos acrònims que, en el fons, reflecteixen la seva capacitat per recollir grans volums de dades i transmetre'ls a gran velocitat. En l'entorn industrial reben denominacions com Indústria 4.0 o IoT (Internet de les Coses Industrial), que fan referència, en efecte, a la capacitat de captació, emmagatzematge, transmissió i processament d'una gran quantitat d'informació mitjançant sensors, cables, equips de maquinari, etc. Per a empreses i organitzacions, les inversions en xarxes avançades es justifiquen pel valor estratègic de les dades i el nivell més gran d'eficiència que proporcionen i que incideixen directament en els resultats.

L'arquitectura d'aquestes xarxes es basa cada cop més en el concepte edge computing o informàtica de vora, és a dir, en el processament, anàlisi i emmagatzematge de les dades més a prop d'on es generen, amb la finalitat de permetre una resposta més ràpida, gairebé en temps real. Aquesta visió distribuïda de la xarxa és idònia per a nombroses aplicacions – com càmeres intel·ligents, punts de venda mòbils, sensors mèdics i ordinadors industrials – i es complementa amb la centralització de les operacions al núvol o cloud. Tanmateix, es calcula que per al 2025 el 75% de les dades es generaran fora dels grans centres de dades.

Ambdues arquitectures, distribuïda i centralitzada, conviuran i sens dubte compartiran un requisit primordial: disposar d'un subministrament elèctric fiable, continu, estable i precís que impedeixi pèrdues de dades i la interrupció de les operacions, les conseqüències de les quals serien molt perjudicials.