Actualitat
Com plantejar la implementació dels SAI/UPS? El punt de partida més bàsic seria un armari amb un SAI de tipus monolític. Tanmateix, quan la infraestructura comença a ampliar-se, surten a la llum aspectes com la flexibilitat, l’ampliació o les tasques de manteniment. Per això, l’escalabilitat obliga a recórrer a un altre plantejament basat en la modularitat.
Quan parlem d’escalabilitat ens referim, en la pràctica, a la necessitat d’ajustar-se al creixement de la càrrega. A mesura que augmenta la demanda de potència, cal adaptar el sistema de protecció, que ha de garantir un subministrament continu i de qualitat en tot moment. La rigidesa d’una solució monolítica resulta aleshores inadequada i és necessari passar a una de tipus modular.
Es tracta, per tant, d’anar afegint mòduls concebuts per assumir gradualment nivells més alts de demanda. No obstant això, aquest procés no ha de comportar un cost inassumible, sinó que la inversió ha de ser coherent amb l’evolució del negoci. El caràcter modular dels SAI/UPS ho facilita, ja que consisteix a afegir mòduls al mateix xassís, no a substituir-lo completament cada vegada que canvia la càrrega.
La modularitat de SAI/UPS com l’SLC ADAPT2 també facilita la incorporació de redundància N+1 i l’evolució cap al nivell de classificació per “tiers” d’acord amb les especificacions internacionalment acceptades de l’Uptime Institute. Partint del Tier I, amb redundància nul·la, la classificació passa després al Tier II, que ja inclou components redundants per millorar la disponibilitat; el Tier III assegura la continuïtat de les operacions de tots els components durant el manteniment; finalment, el Tier IV és tolerant a fallades, ja que disposa de diverses rutes redundants juntament amb la capacitat d’afrontar interrupcions totals del subministrament elèctric sense un impacte crític directe.
Un grau més alt de qualificació contribueix també a augmentar la fiabilitat de la infraestructura, mesurable a través de paràmetres com el MTTF (temps mitjà entre fallades) i el MTTR (temps mitjà de reparació). En un SAI/UPS monolític, qualsevol fallada exigeix la interrupció total del sistema, mentre que amb una estructura modular només cal substituir el mòdul avariat en calent (hot-swap); és a dir, mentre el sistema continua en funcionament i amb les càrregues degudament protegides en tot moment.
Una fiabilitat superior té efectes positius sobre la rendibilitat en reduir els costos i, per tant, ampliar els marges, a més d’aportar un benefici reputacional a l’organització. Des d’un punt de vista econòmic, els SAI/UPS modulars optimitzen les inversions en minimitzar el cost inicial i permetre un desenvolupament gradual a mesura que s’amplia la infraestructura. Els menors costos de manteniment, els temps d’aturada més reduïts i el major grau d’eficiència energètica també resulten igualment beneficiosos.















MONTAWEB.com