Classificació de les pertorbacions

Els principals paràmetres que es poden veure alterats per algun tipus de pertorbació són (segons es defineix en la norma EN 50.160):

• Freqüència.
• Amplitud: transitoris, sobretensions, subtensions...
• Forma d’ona: harmònics.
• Simetria del sistema trifàsic.

Els últims anys s’ha avançat molt en la minimització dels efectes de les pertorbacions de xarxa sobre els equips alimentats per la xarxa.

Especialment a Europa, l’obligat compliment de les directives (lleis) de compatibilitat electromagnètica de la Comunitat Europea, han suposat una millora important en els dos aspectes de les pertorbacions:

• Per una banda, la limitació de les emissions conduïdes i radiades dels aparells pertorbadors, tot i que subsisteixen les degudes a emissors de telecomunicació, descàrregues atmosfèriques i a l’explotació de les xarxes comercials.
• Per l’altra, la disminució de la susceptibilitat dels equips a les pertorbacions.

Malgrat les millores, sempre hi haurà pertorbacions que provoquin malfuncions i/o avaries en els equips. A continuació es dóna una relació dels efectes més corrents.